dimecres, 26 de maig de 2010

ESCULTURA MÍNIMA

Potser semblaré presumit, però la ferralla amb restes de bicicleta de l'article Què és l'escultura és una peça meva de 1987.

Allò no era complicat, era un exercici d'amuntegament per fer que una forma encara per determinar s'enlairés. Però com a escultura no és la meva tesi. Ni tampoc sé encara si tinc alguna cosa semblant a una tesi al respecte, ara que hi penso.

De 2009 data la peça mínima que aquí es mostra. Són restes d'una cadira muntades en una peanya que és la resta d'un arbre que de tan vigorós va arribar a fer-nos nosa.

(Continuo amb i en el dubte de què és escultura, per cert.)

QUÈ ÉS L'ESCULTURA?

Sovint hi penso, però no arribo a cap conclusió que no tingui dos caps, és a dir, a un atzucac.

L'escultura és treure-li material a una roca o a un tronc per trobar una nova forma?
O escultura és amuntegar el material necessari per fer la forma que volem?

Per una banda hi ha els picapedrers, els talladors, que fereixen la matèria i es troben amb les sorpreses pròpies d'un material que porta temps ocult.
De l'altra banda hi ha els amuntegadors, els ceramistes, els acumuladors, els forjadors, que fan el que volen perquè el seu punt de partida és l'aire o el buit.

Bé, doncs jo tinc les dues possibilitats: la de creure en una versió o creure en l'altra.
L'escultura em fa respecte. Vull dir fer-la. En el seu nom també s'han perpetrat disbarats monumentals, però això ho deixarem per a un altre dia.