dilluns, 30 de novembre del 2009

SET ELEMENTS


El tema en sí no és nou. El deso, de moment, en l'apartat dels divertiments, però segurament formarà part del projecte que ara tinc encetat.
Amb en Joan Brossa al pensament, i moltes aportacions posteriors, em sembla que us el puc ensenyar sense gaires manies.

Les dimensions d'aquest petit objecte en centímetres són:
alçada 11
amplada 18,5
fons 4,5


(Aquesta peça forma part de la col·lecció de Xavier Serrat i Mariona Arnaiz)

L'ou i la gallina (continua)


UN AGUJERO NEGRO "HUÉRFANO" CONSTRUYE SU PROPIA GALAXIA
Nueva aportación al dilema cosmológico del huevo y la gallina: ¿Fue antes el agujero negro o la galaxia?

(El País, 30 de novembre de 2009)

De vegades m'han dit que les meves obres van massa pels núvols. És possible, però estic veient que no sóc l'únic que hi va, ni per les mateixes raons. Es tracta d'un trencaclosques diabòlic.

Podeu enllaçar amb la notícia clicant sobre el títol

divendres, 27 de novembre del 2009

L'ou i la gallina


He trobat aquest comentari i m'ha semblat interessant:

EL PERIÓDICO DE CATALUNYA
27/11/2009 SET X SET
Un atac epilèptic en escena
OLGA Merino

Certa polèmica entreté aquests dies els britànics perquè una ballarina s’està preparant per escenificar un atac epilèptic. Rita Marcalo, així es diu l’artista, ha deixat de prendre’s la medicació i els dies previs a la funció, prevista per a l’11 de desembre, farà tot el que sigui possible perquè li sobrevingui l’arravatament: privació del son, alcohol, xocolata negra, cigarrets i llums estroboscòpiques (de l’estil d’un club nocturn).
Com que la representació dura 24 hores, els assistents rebran a l’entrada del teatre a Bradford l’esmorzar i un sac de dormir amb l’advertència que l’udol d’una sirena els despertarà just quan comencin les convulsions.
Mentre les associacions que defensen els epilèptics condemnen el xou perquè se sufraga amb diner públic i trivialitza la malaltia, la coreògrafa al·lega en defensa seva que pretén fer-la visible.
L’espectacle no hauria d’escandalitzar ningú, almenys pel que fa a la novetat. Provocació i art contemporani van de la mà des que Marcel Duchamp va presentar el 1917 un urinari com a peça en una exposició.
Des dels anys 70, amb performances que exploraven la resistència del cos fins al límit, ja s’ha vist de tot: dejunis de 12 dies, masturbacions en directe i trets contra el braç de l’artista. L’any passat, Santiago Sierra va exposar a Terrassa la seva obra Los penetrados, un vídeo en què mostra totes les combinacions possibles de penetració anal entre grups d’homes i dones, blancs i negres. Una metàfora de la por a la immigració.
Algunes d’aquestes transgressions, que es compren, es venen i s’exposen en museus, tenen al darrere cervell i intenció; altres, en canvi, només emmascaren l’egolatria de l’artista. El debat, per tant, sobre si es tracta d’art o de provocació és tan estèril com el de l’ou i la gallina.
En aquests temps líquids en què tot es banalitza, el quid de la qüestió radica en el criteri (a saber educar-lo) i en la llibertat: la de l’artista per expressar el que li vingui de gust i la de l’espectador per dedicar-li, si ho estima oportú, una clamorosa botifarra.

dilluns, 23 de novembre del 2009

EINA/FEINA













Sovint ens entretenim demanant-nos si la gallina precedeix l'ou o a l'inrevés. No tinc pas la resposta, és clar, i el tema m'amoïna.
Vaig descobrir 67 llapis de colors que corrien pel meu estudi. Jo no en gasto, són restes d'unes quantes batalles lliurades pels meus fills i per altres nens.
Però vaig decidir utilitzar-los per treballar amb ells des de la seva doble funció d'eina i de feina.
La necessitat de fer una feina ens provoca la imperiosa necessitat de tenir una eina per fer-la.
I si tenim entre les mans una determinada eina, no podria ser que ens impulsés a fer una feina no prevista?
Vaig fer aquesta peça modular realitzada sobre vuit planxes d'MF. (No he aclarit el tema de la gallina, per cert).

Una llegenda diu en una banda
FEINA 1 A FEINA 67
(SEIXANTA-SET DESVIACIONS)

i en un altre lloc, una etiqueta indica
EINA 1 A 67

(La referència d'aquesta peça és 09-013167)

dimarts, 17 de novembre del 2009

ULVU

ULVU és un tetragràmaton que expressa de forma breu el que estic tractant de fer. ULVU és una Unitat de Longitud de Valor Universal.
ULVU consta de setze parts variables amb els valors
26, 12, 1, 0, 24, 4, 13, 1, 124, 9, 74, 63 i 6.

La seva utilitat com a mesura de referència és absolutament inexistent, encara que en el futur no sabem què pot passar.

Qualsevol càlcul basat en aquesta unitat de longitud fracassaria precisament perquè no es tracta de cap unitat.

Vaig construir ULVU amb fustes pintades i l'acompanyo d'un rètol explicatiu que diu això:

ULVU
UNITAT DE LONGITUD DE VALOR UNIVERSAL
"Esquema modular, traçat segons els càlculs del monjo Ambrosius Traversarius Camalduensis (ca. 1431)"

(la referència d'aquesta peça és 09-020601)