dimarts, 22 de desembre de 2009

MÉS CAPSES

Aquestes tres capses provenen de sengles capses de cigars. Com a trio, i pel que fa a l'ordre, són intercanviables a gust de l'espectador.

Les presento així, encara que no hagi respectat gaire les proporcions, perquè no es tractava pas de fer una sola obra, sinó de mostrar-les totes tres.

El conjunt data de 1977, i ni té títol ni pertany a cap projecte genèric. Eren camins oberts, i oberts han quedat.

dilluns, 21 de desembre de 2009

LES CAPSES

Homenatge a J.S.Bach
(13x9x5), 1976








Capsa neutra (19,5x31x5), ca. 1994



El tema de les capses no és cap novetat ni sóc l'únic que n'ha fet. Tal vegada obeeixi a un desig tan contradictori com engrescador: fer obres obertes dintre d'uns limits.
N'hi hauria per escriure una bona estona sobre aquest particular, però em limitaré a mostrar algunes imatges.

dilluns, 14 de desembre de 2009

EL DIA DE L'ACORDIÓ

Un acordió Victoria, com el que utilitza Arrigo Tomasi




Arrigo Tomasi
, un bon acordionista -senzill i simpàtic- ha tingut la generosa idea d'iniciar un cicle que anomena El Dia de l'Acordió.

Això passarà a partir del diumenge 20 de desembre a les 12.30 a Sant Cugat, Magatzem el SIGLO, a Mercantic, carrer Rius i Taulet 120.

Arrigo Tomasi, acordió, René Dossin, contrabaix, i Daniel Levy, bateria, donaran el tret de sortida. L'entrada és lliure i la consumició que us preneu té el preu de sempre.

Algunes dades sobre Arrigo Tomasi són aquestes:
Pianista, acordionista i compositor, ha participat com a solista i leader en festivals italians de música Jazz (Ivrea, Manfredonia, Torino, etc.) i amb el grup Cantovivo en els més destacats festivals europeus de música folk (Sant Chartier-França, Brosella Festival-Bèlgica, Paleo Festival de Nyon-Suissa, etc.)

Ha composat música per a pel·lícules, audiovisuals, teatre, revistes, ballet, ràdio i TV. Ha actuat en programes radiofònics i televisius nacionals i per a la discogràfica EMI. El 1992 participà al Festival de Sant Remo com a director d'orquestra.

Des de 1994 resideix a Catalunya i ha participat com a acordionista en el rodatge de la pel·lícula de Mario Gas El Pianista.

dimarts, 8 de desembre de 2009

SANG MEVA



Aquesta sèrie de capses és de 1982.
Aquí només se'n mostra una visió de conjunt amb les capses obertes i tancades.
Les variacions en els títols són visibles un cop s'amplien les imatges.

dilluns, 30 de novembre de 2009

SET ELEMENTS


El tema en sí no és nou. El deso, de moment, en l'apartat dels divertiments, però segurament formarà part del projecte que ara tinc encetat.
Amb en Joan Brossa al pensament, i moltes aportacions posteriors, em sembla que us el puc ensenyar sense gaires manies.

Les dimensions d'aquest petit objecte en centímetres són:
alçada 11
amplada 18,5
fons 4,5


(Aquesta peça forma part de la col·lecció de Xavier Serrat i Mariona Arnaiz)

L'ou i la gallina (continua)


UN AGUJERO NEGRO "HUÉRFANO" CONSTRUYE SU PROPIA GALAXIA
Nueva aportación al dilema cosmológico del huevo y la gallina: ¿Fue antes el agujero negro o la galaxia?

(El País, 30 de novembre de 2009)

De vegades m'han dit que les meves obres van massa pels núvols. És possible, però estic veient que no sóc l'únic que hi va, ni per les mateixes raons. Es tracta d'un trencaclosques diabòlic.

Podeu enllaçar amb la notícia clicant sobre el títol

divendres, 27 de novembre de 2009

L'ou i la gallina


He trobat aquest comentari i m'ha semblat interessant:

EL PERIÓDICO DE CATALUNYA
27/11/2009 SET X SET
Un atac epilèptic en escena
OLGA Merino

Certa polèmica entreté aquests dies els britànics perquè una ballarina s’està preparant per escenificar un atac epilèptic. Rita Marcalo, així es diu l’artista, ha deixat de prendre’s la medicació i els dies previs a la funció, prevista per a l’11 de desembre, farà tot el que sigui possible perquè li sobrevingui l’arravatament: privació del son, alcohol, xocolata negra, cigarrets i llums estroboscòpiques (de l’estil d’un club nocturn).
Com que la representació dura 24 hores, els assistents rebran a l’entrada del teatre a Bradford l’esmorzar i un sac de dormir amb l’advertència que l’udol d’una sirena els despertarà just quan comencin les convulsions.
Mentre les associacions que defensen els epilèptics condemnen el xou perquè se sufraga amb diner públic i trivialitza la malaltia, la coreògrafa al·lega en defensa seva que pretén fer-la visible.
L’espectacle no hauria d’escandalitzar ningú, almenys pel que fa a la novetat. Provocació i art contemporani van de la mà des que Marcel Duchamp va presentar el 1917 un urinari com a peça en una exposició.
Des dels anys 70, amb performances que exploraven la resistència del cos fins al límit, ja s’ha vist de tot: dejunis de 12 dies, masturbacions en directe i trets contra el braç de l’artista. L’any passat, Santiago Sierra va exposar a Terrassa la seva obra Los penetrados, un vídeo en què mostra totes les combinacions possibles de penetració anal entre grups d’homes i dones, blancs i negres. Una metàfora de la por a la immigració.
Algunes d’aquestes transgressions, que es compren, es venen i s’exposen en museus, tenen al darrere cervell i intenció; altres, en canvi, només emmascaren l’egolatria de l’artista. El debat, per tant, sobre si es tracta d’art o de provocació és tan estèril com el de l’ou i la gallina.
En aquests temps líquids en què tot es banalitza, el quid de la qüestió radica en el criteri (a saber educar-lo) i en la llibertat: la de l’artista per expressar el que li vingui de gust i la de l’espectador per dedicar-li, si ho estima oportú, una clamorosa botifarra.

dilluns, 23 de novembre de 2009

EINA/FEINA













Sovint ens entretenim demanant-nos si la gallina precedeix l'ou o a l'inrevés. No tinc pas la resposta, és clar, i el tema m'amoïna.
Vaig descobrir 67 llapis de colors que corrien pel meu estudi. Jo no en gasto, són restes d'unes quantes batalles lliurades pels meus fills i per altres nens.
Però vaig decidir utilitzar-los per treballar amb ells des de la seva doble funció d'eina i de feina.
La necessitat de fer una feina ens provoca la imperiosa necessitat de tenir una eina per fer-la.
I si tenim entre les mans una determinada eina, no podria ser que ens impulsés a fer una feina no prevista?
Vaig fer aquesta peça modular realitzada sobre vuit planxes d'MF. (No he aclarit el tema de la gallina, per cert).

Una llegenda diu en una banda
FEINA 1 A FEINA 67
(SEIXANTA-SET DESVIACIONS)

i en un altre lloc, una etiqueta indica
EINA 1 A 67

(La referència d'aquesta peça és 09-013167)

dimarts, 17 de novembre de 2009

ULVU

ULVU és un tetragràmaton que expressa de forma breu el que estic tractant de fer. ULVU és una Unitat de Longitud de Valor Universal.
ULVU consta de setze parts variables amb els valors
26, 12, 1, 0, 24, 4, 13, 1, 124, 9, 74, 63 i 6.

La seva utilitat com a mesura de referència és absolutament inexistent, encara que en el futur no sabem què pot passar.

Qualsevol càlcul basat en aquesta unitat de longitud fracassaria precisament perquè no es tracta de cap unitat.

Vaig construir ULVU amb fustes pintades i l'acompanyo d'un rètol explicatiu que diu això:

ULVU
UNITAT DE LONGITUD DE VALOR UNIVERSAL
"Esquema modular, traçat segons els càlculs del monjo Ambrosius Traversarius Camalduensis (ca. 1431)"

(la referència d'aquesta peça és 09-020601)