ACORDIÓ, VEU I ADVERTIMENTS

Una particularitat del dia 14 de febrer a El Siglo: el Dia de l'Acordió començava amb la idea del bolero, la samba i la bossa nova, però això va quedar en un lloc molt discret. Hi va haver musette, Astor Piazzola -com no!- i swing.

Jordi Comasòlives feia l'arrencada amb La chica de Ipanema i, després, en Blai demostrava el seu domini amb intervencions puntuals.

I una nova presència, espontània i sense preparar; Ana Cristina Werring, que canta chanson française i que es lluïa amb un acompanyament prudent per part de tota la colla.

De la meva intervenció en el conjunt, poca cosa es pot dir; de tan discreta, la resumia el comentari d'Arrigo Tomasi: Hans ha fallado. (Tinc l'excusa de la impressora absent, però la veritat és segurament una altra).

Deixant de banda això, aquesta campanya acordionística promet, em sembla que promet. L'ambient d'El Siglo s'ensuma en aquestes imatges gairebé pròpies d'un altre temps. Però està passant ara. És allò que deia abans sobre el futur; o una cosa per l'estil.

EL DIA DE L'ACORDIÓ REAL

Potser, per a molts acordionistes, aquest dia és cada dia. Però anem al gra: Arrigo Tomasi ha organitzat unes jornades acordionístiques a les quals convida a tots aquells acordionistes que es portin el seu instrument, que toquin amb certa decència i que tinguin ganes d'improvisar i de passar-s'ho bé.

Jo, per si les mosques, sempre em presento com a músic de taverna. El diumenge 10 de gener vaig ser, doncs, convidat a enfilar-me a l'escenari, on m'acompanyarien el propi Arrigo Tomasi -fent brillar el meu tema amb variacions molt oportunes-, el contrabaixista René Dossin i el guitarrista Josep Traver.

Vaig arrencar amb un fox musette de la meva collita, força animat. Després, en Blai i la Sònia també van pujar a l'escenari i tocaren junts un parell de peces rigoroses i complexes.

A continuació, i forçat per les exigències dels assidus, una peça d'Astor Piazzola per part del trio i dues coses més entre tots, amb un discret paper per a un servidor, que no se les sabia i seguia des del fons de l'escenari com bonament podia.
Això sí, l'ambient era fresc i benèfic, una sucosa experiència per repetir.

EL DIA DE L'ACORDIÓ

Un acordió Victoria, com el que utilitza Arrigo Tomasi

Arrigo Tomasi al piano

Arrigo Tomasi, un bon acordionista -senzill i simpàtic- ha tingut la generosa idea d'iniciar un cicle que anomena El Dia de l'Acordió.

Això passarà a partir del diumenge 20 de desembre a les 12.30 a Sant Cugat, Magatzem el SIGLO, a Mercantic, carrer Rius i Taulet 120.

Arrigo Tomasi, acordió, René Dossin, contrabaix, i Daniel Levy, bateria, donaran el tret de sortida. L'entrada és lliure i la consumició que us preneu té el preu de sempre.

Algunes dades sobre Arrigo Tomasi són aquestes:
Pianista, acordionista i compositor, ha participat com a solista i leader en festivals italians de música Jazz (Ivrea, Manfredonia, Torino, etc.) i amb el grup Cantovivo en els més destacats festivals europeus de música folk (Sant Chartier-França, Brosella Festival-Bèlgica, Paleo Festival de Nyon-Suissa, etc.)

Ha composat música per a pel·lícules, audiovisuals, teatre, revistes, ballet, ràdio i TV. Ha actuat en programes radiofònics i televisius nacionals i per a la discogràfica EMI. El 1992 participà al Festival de Sant Remo com a director d'orquestra.

Des de 1994 resideix a Catalunya i ha participat com a acordionista en el rodatge de la pel·lícula de Mario Gas El Pianista.