Potser, per a molts acordionistes, aquest dia és cada dia. Però anem al gra: Arrigo Tomasi ha organitzat unes jornades acordionístiques a les quals convida a tots aquells acordionistes que es portin el seu instrument, que toquin amb certa decència i que tinguin ganes d'improvisar i de passar-s'ho bé.Jo, per si les mosques, sempre em presento com a músic de taverna. El diumenge 10 de gener vaig ser, doncs, convidat a enfilar-me a l'escenari, on m'acompanyarien el propi Arrigo Tomasi -fent brillar el meu tema amb variacions molt oportunes-, el contrabaixista René Dossin i el guitarrista Josep Traver.
Vaig arrencar amb un fox musette de la meva collita, força animat. Després, en Blai i la Sònia també van pujar a l'escenari i tocaren junts un parell de peces rigoroses i complexes.A continuació, i forçat per les exigències dels assidus, una peça d'Astor Piazzola per part del trio i dues coses més entre tots, amb un discret paper per a un servidor, que no se les sabia i seguia des del fons de l'escenari com bonament podia.
Això sí, l'ambient era fresc i benèfic, una sucosa experiència per repetir.
Muchas gracias por tu comentario. Si me lo permites, voy a añadir tus blogs a mis favoritos.Me parecen francamente sugestivos y rompen el monocorde ambiente cultural de internete. El artículo de Camilo José Cela de mi blog está publicado en una revista de estudios literarios: Remolinos (ISNN 1997-3489)nº37, edición online.
ResponEliminaLeopold Bloom lempris.blogspot.com
No siguis tan modest, Hans, que sempre has estat un virtuós de l'acordió. Tu els instruments musicals els fas anar com vols. Recordo inclús que de jove a vegades tocaves el violí...
ResponEliminaHola Hans! Gràcies per estimular la crativitat de la gent,et seguiré per jugar! Eva
ResponEliminaHola Hans!! Tú y tu acordeón sois como una misma figura, en la que los dos os sentís cómodos...y sin prisas...es como un baile. Y me gusta tu blog en el que dices mucho de tí sin hablar de tí!!! Martha
ResponElimina