 |
| Ball a la plaça amb música viva |
Com cada any, arribar a Maçaners convida a besar el terra. L'aire és receptiu, les veus es difuminen pel petit poble, els carrers et reben amb muda precaució, conscients que aviat els trepitjaran homes i dones, criatures i acordionistes de tot arreu.
 |
| El ball, organitzat i monitoritzat |
Les primeres salutacions als vells amics no es fan esperar. Algú ja vol tocar alguna peça en qualsevol racó. Algun nen o alguna nena han fet progressos i ja toquen un parell de cançons. La nit de divendres es prepara per a un sopar distès de germanor. Quatre gats i molt bon humor. Després, el ball.
 |
| Taller d'acordió diatònic |
Dissabte comença amb un temps lluminós. L'esmorzar és freqüent, els cafès, les benvingudes, les cares noves, les veus i el so permanent de la música enmig dels tallers d'acordió diatònic, txalaparta o pandero. I el dinar, també de germanor, com tot el que passa per aquí durant tres dies.
 |
| Taller de txalaparta |
 |
| Concert de Vibratango a l'església |
La tarda creix en població a Maçaners. Hi arriba gent de qualsevol punt. Somriures, acudits, algú que ha crescut més d'un pam des de la darrera Trobada. I música. Un concert memorable de
Vibratango a la capella.
I novament un sopar de germanor, amb tertúlies arreu i constantment frases d'amistat i d'esperança, molta esperança. A les deu comença la Trobada, l'espectacle.
 |
| Un dels acordionistes, Pep Vancell |
Sota una carpa protectora per si plou o vol fer fred, la Ramona presenta els diferents participants. A continuació, la festa continua fins a la matinada més matinera.
 |
| Ball i música fins ben tard |
Una mica de son, un nou esmorzar i el comiat amable i matinal; tot plegat, quarts de tres de diumenge per dir passi-ho bé i fins l'any que ve. Tota una litúrgia, això de Maçaners.
