dilluns, 25 de juliol de 2011

Sempre hi ha un pitjor

La tragèdia viscuda divendres 22 de juliol a Oslo i a l'illa Utøya, a uns quaranta quilòmetres de la capìtal, ens deixa bocabadats.
Seu de la Presidència del Govern
L'atac amb cotxe bomba contra la seu del govern és una cosa horrible i previsible, però no tant a Noruega, on qualsevol podia aparcar davant de la porta per on entra cada dia el Primer Ministre Jens Stoltenberg, que era amic personal de moltes de les víctimes i les seves famílies.

Utøya té forma de cor...
La matança a Utøya ha estat un senyal de perfídia immensa: s'assassinava joves de tot el país que participaven en un campament d'estiu del partit NAP (Partit Laborista Noruec, en el govern).
El criminal, vestit de policia, demanava que la gent se li apropés perquè tenia notícies importants que donar. I llavors disparava amb bales que estan fins i tot prohibides en les guerres.
Jens Stoltenberg, a l'esquerra
Porto tot el matí llegint comentaris a la premsa noruega i encara no n'he trobat cap aclarint o demanant com és que aquest personatge tenia bales d'aquestes.
Tot i ser l'obra infernal d'un solitari, no es tracta d'un sonat qualsevol. Em temo que la cosa portarà cua.

divendres, 15 de juliol de 2011

La Trobada de Maçaners del 2011


Ball a la plaça amb música viva
Com cada any, arribar a Maçaners convida a besar el terra. L'aire és receptiu, les veus es difuminen pel petit poble, els carrers et reben amb muda precaució, conscients que aviat els trepitjaran homes i dones, criatures i acordionistes de tot arreu.
El ball, organitzat i monitoritzat
Les primeres salutacions als vells amics no es fan esperar. Algú ja vol tocar alguna peça en qualsevol racó. Algun nen o alguna nena han fet progressos i ja toquen un parell de cançons. La nit de divendres es prepara per a un sopar distès de germanor. Quatre gats i molt bon humor. Després, el ball.
Taller d'acordió diatònic
Dissabte comença amb un temps lluminós. L'esmorzar és freqüent, els cafès, les benvingudes, les cares noves, les veus i el so permanent de la música enmig dels tallers d'acordió diatònic, txalaparta o pandero. I el dinar, també de germanor, com tot el que passa per aquí durant tres dies.
Taller de txalaparta

Concert de Vibratango a l'església
La tarda creix en població a Maçaners. Hi arriba gent de qualsevol punt. Somriures, acudits, algú que ha crescut més d'un pam des de la darrera Trobada. I música. Un concert memorable de Vibratango a la capella.
I novament un sopar de germanor, amb tertúlies arreu i constantment frases d'amistat i d'esperança, molta esperança. A les deu comença la Trobada, l'espectacle.
Un dels acordionistes, Pep Vancell
Sota una carpa protectora per si plou o vol fer fred, la Ramona presenta els diferents participants. A continuació, la festa continua fins a la matinada més matinera.
Ball i música fins ben tard
Una mica de son, un nou esmorzar i el comiat amable i matinal; tot plegat, quarts de tres de diumenge per dir passi-ho bé i fins l'any que ve. Tota una litúrgia, això de Maçaners.