dilluns, 25 de juliol de 2011

Sempre hi ha un pitjor

La tragèdia viscuda divendres 22 de juliol a Oslo i a l'illa Utøya, a uns quaranta quilòmetres de la capìtal, ens deixa bocabadats.
Seu de la Presidència del Govern
L'atac amb cotxe bomba contra la seu del govern és una cosa horrible i previsible, però no tant a Noruega, on qualsevol podia aparcar davant de la porta per on entra cada dia el Primer Ministre Jens Stoltenberg, que era amic personal de moltes de les víctimes i les seves famílies.

Utøya té forma de cor...
La matança a Utøya ha estat un senyal de perfídia immensa: s'assassinava joves de tot el país que participaven en un campament d'estiu del partit NAP (Partit Laborista Noruec, en el govern).
El criminal, vestit de policia, demanava que la gent se li apropés perquè tenia notícies importants que donar. I llavors disparava amb bales que estan fins i tot prohibides en les guerres.
Jens Stoltenberg, a l'esquerra
Porto tot el matí llegint comentaris a la premsa noruega i encara no n'he trobat cap aclarint o demanant com és que aquest personatge tenia bales d'aquestes.
Tot i ser l'obra infernal d'un solitari, no es tracta d'un sonat qualsevol. Em temo que la cosa portarà cua.

3 comentaris:

  1. Estic consternat per tanta barbàrie acumulada. Un boig ideològic ens ha matat a tots alguna cosa en el nostre interior. Avui som noruecs. Si organitzes alguna cosa comta amb mi. Trasllada el nostre sentiment solidari als teus familiars i amics noruecs.un abraçada Bartomeu

    ResponElimina
  2. Aquesta tragèdia ens ha consternat a tots. Pensavem que a la vella Europa això no podia passar, però és evident que fanàtics radicals embogits n'hi ha de tota mena, morenos i rossos. És un drama per a moltes famílies i un drama col·lectiu. Una abraçada, Quim

    ResponElimina
  3. Estamos todos tristes, por ellos, por los chavales, porque haya locos con tanto poder de destrucción, ...otra gran injusticia que no comprendemos. Ojalá que esto se acabe algún día. Ojalá!!! Un abrazo, Martha

    ResponElimina