PICASSO, 130 ANYS

Potser resulta fins i tot ridícul recordar que Picasso fa anys que va néixer. No és un dia especial ni ningú ha pretès que ho sigui.

Mans i pans

Avui he fet memòria de la meva gratitud, de la qual no n'estic especialment orgullós.
Avui li he dedicat a Picasso tres cartrons que començava a pintar. Molts anys he fet coses semblants, amb Picasso o amb altres.
I és que avui em trobo pràcticament a un any de la presentació d'un projecte que omple els meus escenaris des de fa temps. Ja veurem, no cal avançar-se als fets.
Només vull constatar que treballo sobre un tema múltiple, molt ampli i alhora decididament menor: són temes propis, interiors i interioritzats, on la por i l'angoixa es concentren a parts iguals i comparteixen territori amb els records més càlids.
N'aniré parlant. Avui se m'ha escapat parlar-ne; se m'ha escapat, perquè encara no tinc imatges mostrables d'un projecte que va començar l'any 1977. Avui tocava parlar de Picasso.