Em sembla que tot s'arreglarà

    Portem massa temps pensant que tot s'acaba. Que tot se'n va en orris. Que anem a pitjor sense remei. 

Catàstrofes

    Pensem i ens fan pensar i sentir que el nostre món ha fet un tomb irreversible cap al no res. I tothom té raó.

    L'extrema dreta; la força tossuda de l'immovilisme; el martell implacable de la llei; les ambicions desenfrenades dels fanàtics amb poder; les esquerres dividides i barallant-se; i tantes altres circumstàncies que fan una angúnia horrorosa.

Dretes poderoses

    Però s'acosten les vacances, l'estiu i les festes; el Rei d'Angleterra ja no fa tan mala cara; els negociadors de mig món es reuneixen en secret o públicament; els morts ja no compten i els vius van fent.

Esquerres dividides

 

    Tot tornarà a ser amable, hi haurà somriures amples i pacífics, benestar, un clima propici i alegria per a tots.

Finalment, el paradís

 

    Hi crec, sí; és més, n'estic segur. Només em caldria posar-hi data, però no arribo a tant.

Per què és artificial certa intel·ligència?

    El tema de l'any -i ja veurem si dura prou- és la intel·ligència artificial, IA. Més ben dit, més que el tema és la referència que se'n fa, una mica perquè som tan savis i vivim dels sobreentesos de tal manera que acabem malvivint dels malentesos.

    Hi ha gent, i n'hi ha hagut, capaços de resumir algunes coses importants en poques paraules. 

    Un dels més grans és Pere Calders (1912-1994). Entre els seus formidables Contes Breus, escrits cap a 1959, hi trobem el que duu per títol Cibernètica, que diu així: 

"He creat una màquina que ho fa tot", digué l'inventor amb un orgull molt comprensible. 

-I tu què faràs- va preguntar-li l'amic. 

-Quan? 

-Ara... 

-Esperaré que la màquina m'expliqui per què l'he feta.

No sé si cal afegir gaires comentaris en aquest exemple de visió projectiva. Calders era un geni, sí. Ens hauríem d'escoltar els genis.