L'ACORDIÓ, EN PAUSA

Arrigo Tomasi, impulsor i coordinador dels Vermut-Concerts d'El Siglo a Mercantic (Sant Cugat), que es celebraven cada segon diumenge de mes, ha establert una pausa de tres mesos, per reiniciar les sessions segurament per l'abril.

La darrera celebració va ser també l'última vegada que es podia seguir la música fumant, tot s'ha de dir. Fins a l'abril toca tocar d'amagat, a casa, entre amics o en algun lloc diferent d'aquest entranyable espai cultural i amigable.

Mirarem de sobreviure mentrestant i de carregar-nos d'energies per a una nova etapa.

SENYORA

No he vist cap quadre fet a partir de coses tan simples i tan significatives.

Potser no fa falta, quan tot està tan interioritzat. O potser ja existeix.

No obstant això, m'he permès una petita troballa; per si a algú li fes gràcia.

ACORDIÓ PERTOT ARREU

L'estiu del 2010 ha estat generós en trobades. Algun esdeveniment ha resultat novedós, fins i tot en el seu format, nom i pronunciament.

No deixem de banda res; limitem-nos a confirmar que va funcionar la mar de bé. I que tothom s'ho va passar bé. I que hi tornarem.

Em refereixo al primer Concert d'Acordió celebrat a Sant Feliu de Codines per l'octubre. A partir d'aquell dia també hi ha un bloc sobre el tema, per si algú hi vol afegir temática pròpia.

SÍL·LABES SENSE FRONTERES

Aquest és el títol d'aquesta peça (9x49x3.5) encara calenta. Les trenta-sis-pedres van ser recollides amistosament a Platja d'Aro un darrer dia de maig.

La casualitat, que -segons confirma sovint el poeta Josep Masats- no existeix, fa que precisament ell faci col·lecició de pedres i que el suport de fusta que aguanta aquesta petita obra provingui d'una instal·lació anterior que duia un títol relacionat amb les pedres.

Síl·labes sense fronteres forma part, naturalment, de la col·lecció particular de Josep Masats. Gairebé venia cantat.

ESCULTURA MÍNIMA

Potser semblaré presumit, però la ferralla amb restes de bicicleta de l'article Què és l'escultura és una peça meva de 1987.

Allò no era complicat, era un exercici d'amuntegament per fer que una forma encara per determinar s'enlairés. Però com a escultura no és la meva tesi. Ni tampoc sé encara si tinc alguna cosa semblant a una tesi al respecte, ara que hi penso.

De 2009 data la peça mínima que aquí es mostra. Són restes d'una cadira muntades en una peanya que és la resta d'un arbre que de tan vigorós va arribar a fer-nos nosa.

(Continuo amb i en el dubte de què és escultura, per cert.)

QUÈ ÉS L'ESCULTURA?

Sovint hi penso, però no arribo a cap conclusió que no tingui dos caps, és a dir, a un atzucac.

L'escultura és treure-li material a una roca o a un tronc per trobar una nova forma?
O escultura és amuntegar el material necessari per fer la forma que volem?

Per una banda hi ha els picapedrers, els talladors, que fereixen la matèria i es troben amb les sorpreses pròpies d'un material que porta temps ocult.
De l'altra banda hi ha els amuntegadors, els ceramistes, els acumuladors, els forjadors, que fan el que volen perquè el seu punt de partida és l'aire o el buit.

Bé, doncs jo tinc les dues possibilitats: la de creure en una versió o creure en l'altra.
L'escultura em fa respecte. Vull dir fer-la. En el seu nom també s'han perpetrat disbarats monumentals, però això ho deixarem per a un altre dia.

UNA TROBALLA

Escrivia, quan publicava l'entrada Conjunt 2, que se n'havia volatilitzat el manual d'instruccions, però ha aparegut en un prestatge del taller.

Doncs ara tinc la bondat de transcriure'l, no fos cas que algú es perdés l'ocasió de gaudir-ne. I de passada, reivindico el seu valor, perquè aquestes coses convé que perdurin.

El document diu això:

CONJUNT INSTRUMENTAL PER A MANS I MÀNIGUES

Normes per a una correcta utilització

Les instruccions d'ús d'aquest conjunt de deu peces de conglomerat de paper inclouen:

• Dues recomanacions inicials
• Deu assignacions provisionals per a les deu peces i
• Deu recomanacions de procés (fases 1 a 10) adreçades a tots aquells i/o aquelles exercitants que es vulguin aventurar en una descoberta fulminant, susceptible de variacions de mètode, criteri, ordre i/o valoració conceptual, funcional o subjectiva

Recomanacions inicials

• Triar entre les deu peces quina durà el número 1, el 2, el 3...
• Es poden establir tres categories entre les peces:

1. les quatre més grans
2. les tres en forma de paral.lelepíped
3. les dues planes i triangulars
4. l'esfèrica

Assignacions provisionals

• Peça número 1: mana en el joc quan és un joc, mana en la composició quan és una composició.
• Peça número 2: segueix el joc, comparteix comandament i/o protagonisme.
• Peça número 3: s'imposa com a punt d'inflexió, reflexió i reorganització.
• Peça número 4: fa de frontera i de premonició de les peces 8 i 9.
• Peça número 5: estableix els criteris de solidesa que acabaran de confirmar les peces 6 i 7.
• Peça número 6: allarga o eixampla el conjunt segons la seva orientació.
• Peça número 7: aporta la prudència, la serenor i la relativització que aquieten el conjunt.
• Peça número 8: és el retorn als orígens artesans i prepara per a la peça 9.
• Peça número 9: tanca el cercle i defineix la composició.
• Peça número 10: inicia les preguntes.

Recomanacions de procés

Fase Primera: Disposició arbitrària de les deu peces sense tenir en compte dimensions, formes o colors.
Fase segona: Ordenació de la més gran a la més petita, observant en tot moment que la idea de petitesa pot dependre de la superfície en contacte amb el terra o del volum, i que sempre seran factors relatius.
Fase tercera: Establir tres categories de formes: triangulars/cúbiques/la resta.
Fase quarta: Establir tres categories de colors: rojencs (peces 1, 2, 5 i 6), blaus (peces 3 i 7), verds (peces 4, 8 i 10) i gris (peça 9).
Fase cinquena: Fer encaixar les peces el més exactament possible, de manera que entre elles hi hagi el mínim espai de superfície.
Fase sisena: Arrenglerar les peces aleatòriament com si formessin una filera.
Fase setena: Fer el mateix per ordre de dimensions.
Fase vuitena: Fer el mateix per ordre de color, començant perls vermells (peces 1, 2, 5 i 6), pels blaus (peces 3 i 7), pels verds (peces 4, 8 i 10) o pel gris, i seguint el primer grup els altres en l'ordre que dicti la lògica de l'exercitant.
Fase novena: Establir l'ordre vermell, blau, gris.
Fase desena: Establir l'ordre triangle, cub, forma mixta, triangle o esfera.

*

Tots els drets haguts i per haver estan en propietat de l'autor d'aquest conjunt i redactor de les normes que el fan possible i real.
(Com a norma afegida, l'autor es reserva el dret de continuar fent coses i d'oferir-les en simpàtica presència tan sovint com pugui. Apa, fins a una altra i que vagi bé!)