VIBRATANGO, UNA FITA

Vibratango és una nova formació que es presentava el dia 17 de febrer a l'auditori de l'Acadèmia de Belles Arts de Sabadell. El concert inaugural s'enlairava en el capvespre de la ciutat amb un gruix de música d'Astor Piazzola, i d'altres, gràcies al bon treball de Ferran Martínez (bayan o acordió rus), Mario Bernaus (baix elèctric) i Raül Serrano (percussió).

Les inquietuds musicals de Ferran Martínez arriben lluny. Tot i continuar la seva tasca ininterrompuda amb el grup d'havaneres Cavall Bernat (allà toca amb un Pigini), la seva passió l'ha dut a fundar aquest tercet musical, tot aprofitant que acaba d'estrenar un bayan fabricat a Itàlia per la casa Scandalli, que està resultant un instrument càlid i acollidor, sempre obedient a les mans i a l'esperit del músic.

Un aplaudiment per aquesta nova incorporació al panorama musical sabadellenc, català i no sabem si aviat també internacional.

L'ACORDIÓ, EN PAUSA

Arrigo Tomasi, impulsor i coordinador dels Vermut-Concerts d'El Siglo a Mercantic (Sant Cugat), que es celebraven cada segon diumenge de mes, ha establert una pausa de tres mesos, per reiniciar les sessions segurament per l'abril.

La darrera celebració va ser també l'última vegada que es podia seguir la música fumant, tot s'ha de dir. Fins a l'abril toca tocar d'amagat, a casa, entre amics o en algun lloc diferent d'aquest entranyable espai cultural i amigable.

Mirarem de sobreviure mentrestant i de carregar-nos d'energies per a una nova etapa.

SENYORA

No he vist cap quadre fet a partir de coses tan simples i tan significatives.

Potser no fa falta, quan tot està tan interioritzat. O potser ja existeix.

No obstant això, m'he permès una petita troballa; per si a algú li fes gràcia.

ACORDIÓ PERTOT ARREU

L'estiu del 2010 ha estat generós en trobades. Algun esdeveniment ha resultat novedós, fins i tot en el seu format, nom i pronunciament.

No deixem de banda res; limitem-nos a confirmar que va funcionar la mar de bé. I que tothom s'ho va passar bé. I que hi tornarem.

Em refereixo al primer Concert d'Acordió celebrat a Sant Feliu de Codines per l'octubre. A partir d'aquell dia també hi ha un bloc sobre el tema, per si algú hi vol afegir temática pròpia.

SÍL·LABES SENSE FRONTERES

Aquest és el títol d'aquesta peça (9x49x3.5) encara calenta. Les trenta-sis-pedres van ser recollides amistosament a Platja d'Aro un darrer dia de maig.

La casualitat, que -segons confirma sovint el poeta Josep Masats- no existeix, fa que precisament ell faci col·lecició de pedres i que el suport de fusta que aguanta aquesta petita obra provingui d'una instal·lació anterior que duia un títol relacionat amb les pedres.

Síl·labes sense fronteres forma part, naturalment, de la col·lecció particular de Josep Masats. Gairebé venia cantat.

ESCULTURA MÍNIMA

Potser semblaré presumit, però la ferralla amb restes de bicicleta de l'article Què és l'escultura és una peça meva de 1987.

Allò no era complicat, era un exercici d'amuntegament per fer que una forma encara per determinar s'enlairés. Però com a escultura no és la meva tesi. Ni tampoc sé encara si tinc alguna cosa semblant a una tesi al respecte, ara que hi penso.

De 2009 data la peça mínima que aquí es mostra. Són restes d'una cadira muntades en una peanya que és la resta d'un arbre que de tan vigorós va arribar a fer-nos nosa.

(Continuo amb i en el dubte de què és escultura, per cert.)

QUÈ ÉS L'ESCULTURA?

Sovint hi penso, però no arribo a cap conclusió que no tingui dos caps, és a dir, a un atzucac.

L'escultura és treure-li material a una roca o a un tronc per trobar una nova forma?
O escultura és amuntegar el material necessari per fer la forma que volem?

Per una banda hi ha els picapedrers, els talladors, que fereixen la matèria i es troben amb les sorpreses pròpies d'un material que porta temps ocult.
De l'altra banda hi ha els amuntegadors, els ceramistes, els acumuladors, els forjadors, que fan el que volen perquè el seu punt de partida és l'aire o el buit.

Bé, doncs jo tinc les dues possibilitats: la de creure en una versió o creure en l'altra.
L'escultura em fa respecte. Vull dir fer-la. En el seu nom també s'han perpetrat disbarats monumentals, però això ho deixarem per a un altre dia.