(Un tast sobre el seu tarannà poètic: fa uns dies li concedien el Premi Ciutat de Barcelona de poesia en castellà i en una entrevista declarava que volia la seva obra hermèticament oberta. Tota una declaració de principis.)El seu llibre Descripción de la mentira em té enfeinat des de fa moltes setmanes. Em va arribar plogut del cel, segurament, però ara és un roc que engendra espurnes.
Ja n'he fet lectures, transcripcions i esboços; em trobo en la fase de reprimir la festa inevitable que produeix l'entusiasme. Miro de suprimir, de concentrar, de limitar i d'aprofundir, tant en l'esperit del text pautat i precís com en els suggeriments plàstics que em neixen entre els papers de treball, que encara són pocs.
Per dir-ho breument, un centenar de formes, objectes, signes o punts de partida. No puc evitar-ho; no busco evitar-ho: el centre del món es troba en aquests dies entre la meva taula de treball i el mural d'aquestes cent formes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada