UNA TROBALLA

Escrivia, quan publicava l'entrada Conjunt 2, que se n'havia volatilitzat el manual d'instruccions, però ha aparegut en un prestatge del taller.

Doncs ara tinc la bondat de transcriure'l, no fos cas que algú es perdés l'ocasió de gaudir-ne. I de passada, reivindico el seu valor, perquè aquestes coses convé que perdurin.

El document diu això:

CONJUNT INSTRUMENTAL PER A MANS I MÀNIGUES

Normes per a una correcta utilització

Les instruccions d'ús d'aquest conjunt de deu peces de conglomerat de paper inclouen:

• Dues recomanacions inicials
• Deu assignacions provisionals per a les deu peces i
• Deu recomanacions de procés (fases 1 a 10) adreçades a tots aquells i/o aquelles exercitants que es vulguin aventurar en una descoberta fulminant, susceptible de variacions de mètode, criteri, ordre i/o valoració conceptual, funcional o subjectiva

Recomanacions inicials

• Triar entre les deu peces quina durà el número 1, el 2, el 3...
• Es poden establir tres categories entre les peces:

1. les quatre més grans
2. les tres en forma de paral.lelepíped
3. les dues planes i triangulars
4. l'esfèrica

Assignacions provisionals

• Peça número 1: mana en el joc quan és un joc, mana en la composició quan és una composició.
• Peça número 2: segueix el joc, comparteix comandament i/o protagonisme.
• Peça número 3: s'imposa com a punt d'inflexió, reflexió i reorganització.
• Peça número 4: fa de frontera i de premonició de les peces 8 i 9.
• Peça número 5: estableix els criteris de solidesa que acabaran de confirmar les peces 6 i 7.
• Peça número 6: allarga o eixampla el conjunt segons la seva orientació.
• Peça número 7: aporta la prudència, la serenor i la relativització que aquieten el conjunt.
• Peça número 8: és el retorn als orígens artesans i prepara per a la peça 9.
• Peça número 9: tanca el cercle i defineix la composició.
• Peça número 10: inicia les preguntes.

Recomanacions de procés

Fase Primera: Disposició arbitrària de les deu peces sense tenir en compte dimensions, formes o colors.
Fase segona: Ordenació de la més gran a la més petita, observant en tot moment que la idea de petitesa pot dependre de la superfície en contacte amb el terra o del volum, i que sempre seran factors relatius.
Fase tercera: Establir tres categories de formes: triangulars/cúbiques/la resta.
Fase quarta: Establir tres categories de colors: rojencs (peces 1, 2, 5 i 6), blaus (peces 3 i 7), verds (peces 4, 8 i 10) i gris (peça 9).
Fase cinquena: Fer encaixar les peces el més exactament possible, de manera que entre elles hi hagi el mínim espai de superfície.
Fase sisena: Arrenglerar les peces aleatòriament com si formessin una filera.
Fase setena: Fer el mateix per ordre de dimensions.
Fase vuitena: Fer el mateix per ordre de color, començant perls vermells (peces 1, 2, 5 i 6), pels blaus (peces 3 i 7), pels verds (peces 4, 8 i 10) o pel gris, i seguint el primer grup els altres en l'ordre que dicti la lògica de l'exercitant.
Fase novena: Establir l'ordre vermell, blau, gris.
Fase desena: Establir l'ordre triangle, cub, forma mixta, triangle o esfera.

*

Tots els drets haguts i per haver estan en propietat de l'autor d'aquest conjunt i redactor de les normes que el fan possible i real.
(Com a norma afegida, l'autor es reserva el dret de continuar fent coses i d'oferir-les en simpàtica presència tan sovint com pugui. Apa, fins a una altra i que vagi bé!)

L'OḮDA DEL MARQUÈS

Ja ho veieu. El Rei ha nomenat marquès el pintor Antoni Tàpies, de 86 anys, que es dirà, doncs, Marquès de Tàpies.

Marcelino Oreja, de només 75 anys, ex-ministre amb Adolfo Suárez, i més coses, també ha estat elevat a la configuració social de marquès i es dirà, si ningú no altera els designis reials, Marquès de Oreja.

Sempre havia cregut que per ser marquès s'havia de tenir una marca, és a dir, un territori. Es veu que anava errat, com en tantes altres creences meves.

De Tàpies savíem que era republicà, que pintava cartells del PSUC i que se'l tenia per revolucionari; eren altres moments i un context diferent de l'actual.

Perquè, a veure, ara mateix, i sense faltar a ningú, ser marquès, concretament, o no ser-ne, quin punt diferencial representa?

Ara mateix, pensant en els marquesats d'Oreja i de Tàpies, recordo una senyora a qui una amiga li diu: "Maria, estàs molt 'gorda'!" I ella que contesta, tota preocupada: "Ai sí, com una tàpia!"

El que queda, en qualsevol cas, és l'obra, que a uns emociona i a d'altres esgarrifa.