divendres, 9 d’abril de 2010

L'OḮDA DEL MARQUÈS

Ja ho veieu. El Rei ha nomenat marquès el pintor Antoni Tàpies, de 86 anys, que es dirà, doncs, Marquès de Tàpies.

Marcelino Oreja, de només 75 anys, ex-ministre amb Adolfo Suárez, i més coses, també ha estat elevat a la configuració social de marquès i es dirà, si ningú no altera els designis reials, Marquès de Oreja.

Sempre havia cregut que per ser marquès s'havia de tenir una marca, és a dir, un territori. Es veu que anava errat, com en tantes altres creences meves.

De Tàpies savíem que era republicà, que pintava cartells del PSUC i que se'l tenia per revolucionari; eren altres moments i un context diferent de l'actual.

Perquè, a veure, ara mateix, i sense faltar a ningú, ser marquès, concretament, o no ser-ne, quin punt diferencial representa?

Ara mateix, pensant en els marquesats d'Oreja i de Tàpies, recordo una senyora a qui una amiga li diu: "Maria, estàs molt 'gorda'!" I ella que contesta, tota preocupada: "Ai sí, com una tàpia!"

El que queda, en qualsevol cas, és l'obra, que a uns emociona i a d'altres esgarrifa.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada