La seva formació acadèmica i les múltiples influències de l'art del seu temps el duien a crear una cadència genuïna a través del bandoneó. Avui ja no el discuteixen, ja no se'l qüestiona, sinó que el conservem ben nostre i en gaudim sempre que podem. Fa noranta anys que va venir al món i encara se'n parla. És un dels grans.dissabte, 12 de març del 2011
ASTOR PIAZZOLA, UN DELS GRANS
Ningú se'n refiava, els carques se'l miraven amb suficiència, l'ortodòxia deia que allò no podia ser. Era Astor Piazzola, un insurrecte en el regne tranquil de la música portenya.
La seva formació acadèmica i les múltiples influències de l'art del seu temps el duien a crear una cadència genuïna a través del bandoneó. Avui ja no el discuteixen, ja no se'l qüestiona, sinó que el conservem ben nostre i en gaudim sempre que podem. Fa noranta anys que va venir al món i encara se'n parla. És un dels grans.
La seva formació acadèmica i les múltiples influències de l'art del seu temps el duien a crear una cadència genuïna a través del bandoneó. Avui ja no el discuteixen, ja no se'l qüestiona, sinó que el conservem ben nostre i en gaudim sempre que podem. Fa noranta anys que va venir al món i encara se'n parla. És un dels grans.
VAGA DE TRAMVIES
Hem arribat a la data en què fa seixanta anys que la ciutat de Barcelona va demostrar que sense mòbils ni facebook ni correus electrònics es podia plantar cara a un sistema abusiu i prepotent.
Avui no tenim, ja es veu, aquella força. Potser caldria -per recuperar-la- que la nostra situació fos més greu, més tenebrosa i més irremeiable. Naturalment, i per si les mosques, esperem que tot s'arregli per si sol.
Com sempre, vivim en el millor dels mons, tot confiant que un sant, una santa o un ésser providencial ens treguin del marasme i poguem així continuar amb la nostra vida passiva de verdura bullida.
Avui no tenim, ja es veu, aquella força. Potser caldria -per recuperar-la- que la nostra situació fos més greu, més tenebrosa i més irremeiable. Naturalment, i per si les mosques, esperem que tot s'arregli per si sol.Com sempre, vivim en el millor dels mons, tot confiant que un sant, una santa o un ésser providencial ens treguin del marasme i poguem així continuar amb la nostra vida passiva de verdura bullida.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
