Avui no tenim, ja es veu, aquella força. Potser caldria -per recuperar-la- que la nostra situació fos més greu, més tenebrosa i més irremeiable. Naturalment, i per si les mosques, esperem que tot s'arregli per si sol.Com sempre, vivim en el millor dels mons, tot confiant que un sant, una santa o un ésser providencial ens treguin del marasme i poguem així continuar amb la nostra vida passiva de verdura bullida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada