Goya i Delacroix, de "la Caixa"

Els patrocinadors o mecenas eren tradicionalment l'aristocràcia i l'església, que eren els qui tenien el poder i els recursos.

Si ha havia sort, l'encarregat de pagar la festa era sensible a l'art. Si no hi havia sort, els recursos marxaven en una altra direcció.

Modernament, els qui paguen la festa són els mercats.

Què diu, ara!

Sí: el mercat de l'art, les subhastes i les entitats financeres. El mercat de l'art, opac i secretista, es manifesta en tants per cent quan hi ha una fira com ara ARCO.

"Le corps de ma brune puisque je l'aime comme ma chatte habillé en vert salade comme de la grêle c'est pareil". Per aquesta peça de Joan Miró es van pagar 20 milions d'euros en una subhasta

Les subhastes funcionen en un núvol extern, deslligat de les misèries del nostre món.

I les entitats financeres, si al capdavant hi ha algú amb criteri cultural, ens permeten veure coses sense sortir de casa.

No vivim en el millor dels mons, el més organitzat?

Tàpies fa mandra

Saber que no el veurem més en cap exposició, amb el seu posat absent, mig content i reservat; saber que ja no es presentaran més coses noves del gran mestre; saber que ja no llegirem articles seus; tot això és el que passa ara.
Però més enllà de la mort biològica hi ha, abans i després, la vida de la seva obra, un treball enorme i profund que ha ensenyat més del que ha mostrat. O ho hauríem de dir a l'inrevés?

Gran Nus, de 1951

Mirar Tàpies, fixar-s'hi o esbrinar un so a partir de qualsevol de les seves imatges és una feinada; s'ha de tenir temps, una certa inspiració, predisposició, disposició i, sobretot, ganes. També és convenient haver-se deixat a casa alguns dels prejudicis que ens acompanyen sempre.
Tàpies no és de contemplació fàcil, pero sí possiblement senzilla i oberta. Qui no se n'aprofiti perd simplement l'ocasió.

Voleu saber què passa?

No cal poasar-s'hi ni en contra ni a favor. Almenys en el sentit del fanatisme o del rebuig. 

Les comunicacions, la informació, el que passa, el que és important, el que realment farà de nosaltres membres de la història, és qualsevol cosa, per petita que sembli, que ens faci emocionar, viure alerta o desesperar-nos.

Aquestes petites coses passen cada dia un munt de vegades. Aquestes petites coses són ocasions fortuïtes per pensar, per sentir o per agafar una enrabiada. Aquestes petites coses les trobareu al twitter, al facebook, a la televisió, a la ràdio, a la premsa o a la barra del bar mentre us preneu un cafè. Però desprès, què?

Després hauríem de saber pair, degustar o descartar. Aquí ve la part més difícil, l'estat de benaurança que només alguns savis assoleixen.