Els patrocinadors o mecenas eren tradicionalment l'aristocràcia i l'església, que eren els qui tenien el poder i els recursos.
Si ha havia sort, l'encarregat de pagar la festa era sensible a l'art. Si no hi havia sort, els recursos marxaven en una altra direcció.
Modernament, els qui paguen la festa són els mercats.
Què diu, ara!
Sí: el mercat de l'art, les subhastes i les entitats financeres. El mercat de l'art, opac i secretista, es manifesta en tants per cent quan hi ha una fira com ara ARCO.
 |
| "Le corps de ma brune puisque je l'aime comme ma chatte habillé en vert salade comme de la grêle c'est pareil". Per aquesta peça de Joan Miró es van pagar 20 milions d'euros en una subhasta |
Les subhastes funcionen en un núvol extern, deslligat de les misèries del nostre món.
I les entitats financeres, si al capdavant hi ha algú amb criteri cultural, ens permeten veure coses sense sortir de casa.
No vivim en el millor dels mons, el més organitzat?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada