 |
| Forma cremada trobada a la xarxa |
Les formes aleatòries no ho són en funció de la voluntat de qui se les empesca, sinó en virtud d'una expressa denominació un cop la forma s'ha esdevingut com a tal.
I no importa si qui determina que es tracta d'una forma aleatòria n'és també l'autor o un simple observador actiu extern; la qüestió és que això funcioni.
Per tant, el més important és que la forma existeixi. El seu origen pot ser fosc, desconegut o fruit de la comèdia del dibuixant.
Però existeix, i a partir d'aquí poden començar a passar coses.
Hi ha formes que provenen de l'avorriment i de l'automatisme subsegüent; d'altres són formes deliberades que volen resumir una forma prèvia coneguda, o simplement representarla a la manera aristotèlica; i moltes altres són producte de l'espasme conscient però automàtic -és a dir, interioritzat- a partir de mots, de sensacions, d'idees, de sons o de desitjos.
 |
| Forma trobada en un grafiti de paret |
Bé, finalment, l'aspecte d'una forma no en determina el seu origen ni pressuposa la seva vigència posterior.
Una
taca fortuïta, una ombra, una humitat, un tronc o una pedra són formes
que poden arribar a molts indrets recòndits de la sensibilitat,
simplement perquè se n'ha fet un seguiment fervorós i rigorós.
(Aquest
comentari no té aspiracions de tesi ni de lliçó ràpida, sinó que el
publico per si algú en té més idea, més afinada, més àmplia o
simplement diferent -deixant de banda W. Kandinsky, és clar.)
