diumenge, 3 de novembre de 2013

La forma pot ser al fons

Forma cremada trobada a la xarxa
Les formes aleatòries no ho són en funció de la voluntat de qui se les empesca, sinó en virtud d'una expressa denominació un cop la forma s'ha esdevingut com a tal.
I no importa si qui determina que es tracta d'una forma aleatòria n'és també l'autor o un simple observador actiu extern; la qüestió és que això funcioni.
Per tant, el més important és que la forma existeixi. El seu origen pot ser fosc, desconegut o fruit de la comèdia del dibuixant. 
Però existeix, i a partir d'aquí poden començar a passar coses.
Hi ha formes que provenen de l'avorriment i de l'automatisme subsegüent; d'altres són formes deliberades que volen resumir una forma prèvia coneguda, o simplement representarla a la manera aristotèlica; i moltes altres són producte de l'espasme conscient però automàtic -és a dir, interioritzat- a partir de mots, de sensacions, d'idees, de sons o de desitjos.
Forma trobada en un grafiti de paret
Bé, finalment, l'aspecte d'una forma no en determina el seu origen ni pressuposa la seva vigència posterior.
Una taca fortuïta, una ombra, una humitat, un tronc o una pedra són formes que poden arribar a molts indrets recòndits de la sensibilitat, simplement perquè se n'ha fet un seguiment fervorós i rigorós.
(Aquest comentari no té aspiracions de tesi ni de lliçó ràpida, sinó que el publico per si algú en té més idea, més afinada, més àmplia o simplement diferent -deixant de banda W. Kandinsky, és clar.)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada