Em sembla que tot s'arreglarà

    Portem massa temps pensant que tot s'acaba. Que tot se'n va en orris. Que anem a pitjor sense remei. 

Catàstrofes

    Pensem i ens fan pensar i sentir que el nostre món ha fet un tomb irreversible cap al no res. I tothom té raó.

    L'extrema dreta; la força tossuda de l'immovilisme; el martell implacable de la llei; les ambicions desenfrenades dels fanàtics amb poder; les esquerres dividides i barallant-se; i tantes altres circumstàncies que fan una angúnia horrorosa.

Dretes poderoses

    Però s'acosten les vacances, l'estiu i les festes; el Rei d'Angleterra ja no fa tan mala cara; els negociadors de mig món es reuneixen en secret o públicament; els morts ja no compten i els vius van fent.

Esquerres dividides

 

    Tot tornarà a ser amable, hi haurà somriures amples i pacífics, benestar, un clima propici i alegria per a tots.

Finalment, el paradís

 

    Hi crec, sí; és més, n'estic segur. Només em caldria posar-hi data, però no arribo a tant.

Per què és artificial certa intel·ligència?

    El tema de l'any -i ja veurem si dura prou- és la intel·ligència artificial, IA. Més ben dit, més que el tema és la referència que se'n fa, una mica perquè som tan savis i vivim dels sobreentesos de tal manera que acabem malvivint dels malentesos.

    Hi ha gent, i n'hi ha hagut, capaços de resumir algunes coses importants en poques paraules. 

    Un dels més grans és Pere Calders (1912-1994). Entre els seus formidables Contes Breus, escrits cap a 1959, hi trobem el que duu per títol Cibernètica, que diu així: 

"He creat una màquina que ho fa tot", digué l'inventor amb un orgull molt comprensible. 

-I tu què faràs- va preguntar-li l'amic. 

-Quan? 

-Ara... 

-Esperaré que la màquina m'expliqui per què l'he feta.

No sé si cal afegir gaires comentaris en aquest exemple de visió projectiva. Calders era un geni, sí. Ens hauríem d'escoltar els genis.

 

L'afició de fer de víctima

    Tenim una caseta d'estiu, però hi anem poc; qualsevol dia ens l'ocuparan i tindrem un drama per explicar.

    Hem fet la declaració de la renda i no hi ha dret que alguns cobrin tant i encara tinguin la barra de saltar-se els impostos; en canvi, nosaltres aquí, pagant la festa.

    Vint anys treballant a la mateixa empresa i ara ve aquest noiet i cobra més que jo i encara es permet el luxe d'entrar i sortir a l'hora que li sembla.

   Podríem continuar posant exemples de situacions on clarament s'estableix que algú és víctima d'unes circumstàncies adverses. Però n'hi ha prou amb aquests tres exemples.

    Com ens ho farem per ser la víctima i generar simpaties, adhesions i arguments rotunds que ens enlairin moralment? No és fàcil, però hi ha gent que se'n surt.

Un ximple

    Es tracta de dominar l'art del relat; es tracta de deixar palès que el que fem és tot puresa i bones vibracions, que busquem el bé per damunt de tot, que tenim la llei, els bons costums i els somriures aprovatoris de totes les tietes pròpies i alienes a favor nostre. 

Nicolau Maquiavel

    I encara no n'hi haurà prou: faltaria deixar clar que els altres, els que no són com nosaltres, els immorals, els aprofitats i els injustos han desfermat les pitjors de les arts per fer-nos mal i mireu ara quin desastre hem de viure!

    Direu "això em sona" i tindreu raó. Només cal seguir les notícies, des de la política internacional fins a l'apartat de successos, i sempre hi trobareu aquelles ganes de dignificar la víctima, que ja veurem després qui és víctima i qui botxí, però això no importa; el que importa és un bon relat i fer molta, molta pena.