L'afició de fer de víctima

    Tenim una caseta d'estiu, però hi anem poc; qualsevol dia ens l'ocuparan i tindrem un drama per explicar.

    Hem fet la declaració de la renda i no hi ha dret que alguns cobrin tant i encara tinguin la barra de saltar-se els impostos; en canvi, nosaltres aquí, pagant la festa.

    Vint anys treballant a la mateixa empresa i ara ve aquest noiet i cobra més que jo i encara es permet el luxe d'entrar i sortir a l'hora que li sembla.

   Podríem continuar posant exemples de situacions on clarament s'estableix que algú és víctima d'unes circumstàncies adverses. Però n'hi ha prou amb aquests tres exemples.

    Com ens ho farem per ser la víctima i generar simpaties, adhesions i arguments rotunds que ens enlairin moralment? No és fàcil, però hi ha gent que se'n surt.

Un ximple

    Es tracta de dominar l'art del relat; es tracta de deixar palès que el que fem és tot puresa i bones vibracions, que busquem el bé per damunt de tot, que tenim la llei, els bons costums i els somriures aprovatoris de totes les tietes pròpies i alienes a favor nostre. 

Nicolau Maquiavel

    I encara no n'hi haurà prou: faltaria deixar clar que els altres, els que no són com nosaltres, els immorals, els aprofitats i els injustos han desfermat les pitjors de les arts per fer-nos mal i mireu ara quin desastre hem de viure!

    Direu "això em sona" i tindreu raó. Només cal seguir les notícies, des de la política internacional fins a l'apartat de successos, i sempre hi trobareu aquelles ganes de dignificar la víctima, que ja veurem després qui és víctima i qui botxí, però això no importa; el que importa és un bon relat i fer molta, molta pena.